“Les corredories no estem en contra que la banca distribueixi assegurances, sempre que compleixi les regles del joc”
Entrevistem al nostre company Enric Palol, director de Palol Quer Corredoria d’Assegurances, membre de CSA i de la Comissió permanent del Col·legi de mediadors de Girona. A més, també forma part de l’associació ‘Lobby de corredores de Seguros de España’ (en procés de constitució) amb l’objectiu de defensar la mediació i denunciar les pràctiques abusives, tant de la banca com d’algunes companyies asseguradores i altres distribuïdors.
Recentment, la majoria d’entitats bancàries estan portant a terme una nova mala praxi, consistent en trucar als seus clients i obligar-los a contractar una assegurança, com a requisit per a no cobrar-los comissions pels seus comptes bancaris. Fins a quin punt es vulneren els drets dels usuaris?
La llei 9/1992 de mediació d’assegurances privades PROHIBEIX EXPLÍCITAMENT imposar directa o indirectament la contractació d’una assegurança. Per tant, no és només una vulneració flagrant de drets del consumidor, sinó que és un incompliment d’una llei dictada el 1992 i que s’han saltat sistemàticament.
L’altre factor que genera desempara en el consumidor és bàsicament l’omissió de les obligacions professionals que té qualsevol mediador d’assegurances professional:
No s’assessora d’acord amb les necessitats reals del client.
S’imposen contractes de prima única de fins a 30 anys de durada.
No es presta servei postvenda un cop contractada l’assegurança.
Habitualment no s’entrega el contracte d’assegurança.
En molts de casos el cost de l’assegurança és fins a un 65% més cara que el preu mitjà de mercat.
A més, es tracta d’una pràctica de competència deslleial pel sector assegurador. Com està afectant les corredories?
En primer lloc, hem de deixar clar que les corredories no estem en contra de la banca i de què aquesta distribueixi assegurances, sempre que compleixi les regles del joc. El que no podem acceptar és la competència deslleial que es produeix en el moment en què el lobby bancari se salta les normes dictades per la CNMC i adopta una posició dominant per obligar els clients a contractar amb ells les seves assegurances, vulnerant a més la llei de protecció de dades per utilitzar la informació dels rebuts que carreguen les companyies per accedir a venciments i dades específiques de les assegurances (inclosa la prima de renovació, és clar).
A nosaltres ens afecta principalment per les anul·lacions que ens provoca i pel fet que estan contractant assegurances a prima única per terminis de fins a 30 anys, i això fa que els clients del mercat assegurador es tornin invisibles per estar vinculats a les assegurances contractades. A més, amb total malícia desinformen al client dient-li que pot retornar els rebuts d’assegurança fora del termini establert per la llei i que les companyies no els hi reclamaran, intentant fer-nos quedar com els dolents de la pel·lícula i obligant-nos a esmerçar els nostres recursos en explicar que les anul·lacions s’han de fer correctament si el client no vol patir una reclamació.
També patim una afectació important per les vegades que els clients reben ofertes d’assegurança més econòmiques, o no, que les que oferim els despatxos professionals a canvi de reduir les despeses d’administració o del cost d’un crèdit i no els expliquen que les cobertures són molt inferiors, o que tenen moltes més exclusions, o que no cobreixen el que realment necessita el consumidor. En aquests casos només podem salvar els clients que ens vénen a explicar el que passa quan desconfien de l’entitat bancària.
La posició dominant de la banca es tradueix en la impossibilitat que puguem assessorar el consumidor en les seves necessitats reals; doncs, quan necessita finançament li col·loquen el que volen a pressió i nosaltres no hi podem fer res, la frase més recurrent dels nostres clients és: “si no ens fas les assegurances, no hi ha crèdit”, com si una assegurança millorés la qualificació creditícia d’una persona o empresa. Aquesta coacció ens deixa sense possibilitats de competir i ens provoca pèrdues importants.
Ens consta que formes part de l’Associació Lobby de corredores de Seguros de España (en procés de constitució) que vol lluitar contra aquest tipus d’abusos de la banca. Ens pots comentar una mica els seus orígens. És a dir, com i quan va néixer aquesta entitat?
Aquest grup de corredors d’assegurances que s’acaba de constituir, neix de la necessitat de defensar al consumidor davant els abusos no tan sols de la banca, sinó també de les companyies asseguradores i altres distribuïdors, alhora que té com a objectiu defensar a la mediació davant la regulació castrant i limitativa a què ens té sotmesos la legislació espanyola.
La idea del lobby sorgeix de les inquietuds d’una petita part la mediació d’assegurances professional, que des de fa un temps dedica part dels seus esforços a lluitar contra els abusos que es produeixen en el nostre sector, i que no tenen resposta per part de l’administració responsable.
Som conscients que és molt difícil, per no dir impossible, atacar frontalment a la banca assegurança. Per tant, hem decidit organitzar-nos i aconseguir el màxim de socis i associats possibles per tal de fer un front comú i obligar el regulador a entrar en la partida i si per això hi hem d’implicar les organitzacions de consumidors, ho farem sense que ens tremoli el pols.
Quins són els seus objectius? S’adreça a empreses, a client final o a ambdós?
Tenim molt clar que per arribar a l’usuari final hi hem d’implicar les empreses. Per tant, volem defensar tant a l’usuari final com als professionals de la mediació d’assegurances davant els abusos que es produeixen diàriament.
Entre d’altres i com a principals objectius, l’associació té com a finalitat la col·laboració en l’ordenació de l’activitat de les corredories i corredors d’assegurances privades, així com la seva representació als organismes públics autonòmics, nacionals, Europeus i internacionals; així com, la defensa dels seus interessos davant de qualsevol instància judicial o extrajudicials de resolució de conflictes.
També es vol promoure la necessària col·laboració entre tota la mediació per generar influència en les institucions, perquè regulin la lleial i lícita activitat d’assessorament en relació amb les assegurances.
Col·laborarem desinteressadament amb tota organització destinada a la defensa dels drets dels consumidors i usuaris en l’àmbit de les assegurances, perseguint les males pràctiques del mercat, els comportaments que coartin la lliure elecció de distribuïdor, així com, les pràctiques i/o clàusules abusives que es produeixin.
Promourem la difusió per qualsevol mitjà de la cultura financera des d’una òptica independent i honesta i fomentarem un llenguatge clar, sense ambigüitats ni obscuritats que facin més entenedores les clàusules dels contractes d’assegurança.
És a dir, donarem visibilitat a l’alarma social que genera els abusos d’una banca protegida pel sistema legislatiu espanyol i pressionarem l’administració que correspongui per tal d’aconseguir que es regulin les pràctiques asseguradores, donant a conèixer les eines de queixa a l’usuari final que li permetin denunciar anònimament, o col·lectiva a través de les associacions de consumidors.
Heu rebut moltes queixes per part dels clients relacionades amb aquesta qüestió?
En Carlos Lluch que és principal impulsor de l’associació ha atès milers de casos en els últims anys, i les corredories que ens hem adherit inicialment a l’associació ho fem perquè rebem constants queixes dels nostres clients pels abusos, als quals, els sotmeten les entitats bancàries, que apliquen la màxima “o fas el que et demano o t’arruïno econòmicament”.
Com he dit anteriorment, un dels abusos més sagnants és el de “o em contractes l’assegurança tal com te l’exigeixo o no hi ha crèdit/hipoteca”, i davant la queixa de l’usuari que diu que ja té un mediador d’assegurances la resposta és: “doncs que els diners te’ls deixi ell”. Aquesta posició de domini no es pot permetre i nosaltres animem a denunciar-ho (es pot fer anònimament), tot i que personalment no crec que l’administració de l’Estat hi faci res d’ofici; doncs, el poder de la banca sobre els partits polítics i l’estat és evident.
Com actuareu davant aquestes denúncies? Quines accions fareu o teniu previst fer?
Individualment no podem fer cap acció ni presentar cap denúncia; doncs, ja hi ha sentències, en les quals, s’ha desestimat el cas al·legant que qui ha de denunciar és el propi usuari perjudicat.
El que busquem són els mitjans i el volum mínim d’usuaris per poder presentar denúncies col·lectives a través de les Associacions de Consumidors, aproparem al consumidor final els mitjans de denúncia anònima davant la CNMC, els mitjans i els mètodes que emprarem variaran segons les circumstàncies de cada moment; doncs, evolucionarem amb el mercat, la legislació i les necessitats que es presentin en cada moment.
D’altra banda, sabem que els bancs utilitzen de manera privilegiada i inadequada la informació disponible dels clients relativa al tipus de productes que tenen contractats. Com controlareu que les entitats bancàries no utilitzin les dades dels clients d’aquesta manera?
És molt difícil evitar que les entitats bancàries incompleixin les lleis que per a la resta de mortals són d’obligat compliment, ja que, tenen a favor la connivència de les institucions governamentals, que amb el seu silenci còmplice els permeten abusar del ciutadà i de les empreses que els confien els seus diners.
La vulneració de la llei orgànica 3/2018 de protecció de dades és tan evident que fins i tot és insultant, i per part nostra només ens queda aconseguir que l’usuari bancari denunciï la utilització de les seves dades per fer ofertes comercials dirigides que no s’han demanat i ni tan sols es desitgen per part d’empreses vinculades a les entitats bancàries. L’altra opció és aconseguir dictàmens legals que posin en entredit l’actuació de la banca i presentar-los a la justícia. Per a això, ja estem en contacte amb un dels principals bufets d’advocats especialitzats en abusos de la banca del país, que ens han ofert els seus serveis professionals.
Finalment, com a membre de CSA, esteu fent alguna acció en aquesta línia com moltes altres entitats del sector assegurador que han mostrat el seu rebuig?
Com a membre de CSA em dec a la disciplina de l’associació. En aquests moments, estic fent veure als meus companys la necessitat de què els nostres esforços per lluitar contra la mala praxi de la banca no han de ser individuals, sinó col·lectius per evitar que quedin en un no res.
Com no pot ser d’altra manera CSA promou que les corredories associades se sumin a aquesta iniciativa, sobretot per la defensa de les bones pràctiques en la distribució d’assegurances, en la professionalització del sector i la defensa del consumidor.